Els assessors i els papers de Panamà

LEER EN CASTELLANO

Portem ja uns dies seguint el degoteig d’informació sobre la filtració dels anomenats “papers de Panamà” i, sincerament, amb tot el que he anat sentint, no puc evitar l’impuls irreprimible de dir-hi la meva.

En primer lloc afirmar de forma contundent que ni aprovo ni he aprovat mai cap aquestes pràctiques que em semblen totalment reprovables. Jo crec en la competència fiscal entre estats des del punt de vista que pot ajudar a millorar la normativa dels altres països i evitar caure en la “tirania” tributària que també s’exerciria per part dels Estats si no existís, de la mateixa manera que no són bons els oligopolis o els monopolis enfront de la lliure competència que esperona i fa progressar, però sempre dins la més estricta legalitat. Altra cosa és vestir de legal l’ocultació i les pràctiques delictives que mai compartiré.

En segon lloc trencar una llança a favor dels assessors. És molt fàcil “matar al missatger” i ara carregar les culpes de forma genèrica a un col·lectiu, tant per part dels afectats amb l’expressió de “jo he fet el que m’han aconsellat”, com per part dels mitjans de comunicació que crec que en moltes ocasions generalitzen massa sobre els col·lectius.
Ni els titulars de les societats són persones ignorants, innocents que no sabien el que es feien, ni els assessors, com a col·lectiu, són sempre els instigadors. Que hi hagi gent que es dediqui a això, no ho dubto, com hi ha metges incompetents, enginyers desastrosos o polítics corruptes. Però la majoria dels assessors, dels metges, dels enginyers i dels polítics són gent honesta que pretén fer la seva feina amb els millors dels seus criteris i donant el millor d’ells mateixos.
Per tant, si us plau, no generalitzem.

I per últim, crec que aquest tema s’ha de tractar amb una mica menys de sensacionalisme i una mica més de rigor si no volem fer mals irreparables. És fàcil deixar-se endur per la crítica agraïda sobre aquest tema, però cal parlar amb propietat i no donar informacions equívoques. Aquests dies he escoltat com es posava al mateix nivell tenir una societat “opaca” i tenir dret a una devolució d’impostos. Insisteixo, crec que això és greu.
Una devolució d’impostos és conseqüència simplement del fet que, en un sistema com el nostre en què es van fent pagaments per avançat, a l’hora de fer la liquidació final s’ha pagat més del que corresponia i l’administració ha de tornar uns diners que no li corresponen.

Per tant, denunciem, destapem, seguim i posem en evidència, lluitem tots per una fiscalitat més justa i un repartiment molt més equitatiu de la càrrega fiscal, però no fem acusacions sensacionalistes i tractem-ho amb el rigor i la seriositat que aquests temes requereixen.

One Response to “Els assessors i els papers de Panamà”

Trackbacks

  1. Los asesores y los papeles de Panamá - Enric Rius

Deixa un comentari