La retribució a l’administrador, ja s’ha resolt?

LEER EN CASTELLANO

Possiblement, un dels temes que més tinta ha fet córrer darrerament en l’àmbit tributari, ha estat el tractament que cal donar a la retribució de l’administrador que manté una relació executiva i/o laboral amb l’empresa. Aquesta dualitat de funcions és la que dóna més maldecaps a l’hora de determinar quin tractament cal donar-li i, especialment, quin impacte té en la deduïbilitat o no en l’Impost sobre Societats.

Tot i que l’Administració Tributària ha intentat matisar el contingut inicial de les Sentències, el cert és que els Tribunals han seguit en la mateixa línia interpretativa de no acceptar la deduïbilitat d’aquelles retribucions que no complissin amb les exigències mercantils, és a dir, que els estatuts socials no les exigissin com obligatòries. Fins i tot, en la darrera reforma de l’Impost sobre Societats es va introduir un paràgraf per intentar pacificar aquesta controvèrsia que diu que es consideraran despeses deduïbles “les retribucions dels administradors pel desenvolupament de les seves funcions d’alta direcció, u altres funcions derivades d’un contracte laboral amb l’entitat”. Tot i això i aquesta presumpta voluntat de tancar la polèmica, el mateix text incorpora com a no deduïbles “les despeses en actuacions contràries a l’ordenament jurídic”, el que ens porta a pensar que hem de seguir de defensant la tesi que tota retribució a l’administrador ha d’estar recollida en estatuts si no volem tenir dubtes sobre la seva deduïbilitat.

Però és que el tema té una altra derivada molt important que es pot produir en aquells casos on la societat pugui considerar que les funcions i tasques de l’administrador es corresponen més a una tasca laboral que no pas directiva, i és que tenim dos impostos en els quals aquesta diferenciació és clau per determinar la seva tributació.

Efectivament, tant en l’Impost sobre el Patrimoni com en l’Impost sobre Successions i Donacions hi ha importants bonificacions i/o exempcions per les empreses familiars que tenen com a un dels elements definitoris el que algun dels socis membres del grup familiar obtingui més del 50% de les seves rendes per l’exercici de tasques de direcció en l’empresa. Cal doncs tenir clar que aquesta retribució per tasques de direcció comporta l’exercici d’una responsabilitat que s’emmarca clarament amb les tasques que s’assimilen a un administrador i que encaixa perfectament amb la teoria del vincle.

Per tant, si actuem de forma contrària i no establim una retribució per l’administrador o membre del Consell d’administrador que suposi més d’aquest 50% de les seves rendes del treball i/o activitats perquè considerem que simplement té una relació laboral ordinària amb l’empresa, estarem posant en qüestió les bonificacions per empresa familiar, i si ho fem sense que ho prevegin els estatuts posarem en dubte la seva deduïbilitat fiscal.

Crec doncs que l’alternativa és clara, si més no per prudència mentre no hi hagi clars posicionaments en contra.

 

Deixa un comentari